CAPÍTOL 3

 La tornada al Museu

En Jaumet, la Nena i la Josefina van tornar a agafar la barca per deixar-la a l’embarcador, recollir la resta de companys i poder tornar al Museu. La Nena va agafar el colom, mentre en Jaumet remava.

De cop i volta, el temps va canviar i va començar a bufar un vent molt fort. La barca va donar tombs d'un costat a l'altre i es va tombar, amb tanta mala sort que tots van caure a l'aigua i el colom blau es va tornar a escapar.

Mentrestant a la farmàcia es van posar a parlar amb la farmacèutica de com havia canviat tot amb el pas del temps. De sobte la senyora Frou-Frou es va començar a marejar, tenia molta calor, i van decidir que sortís al carrer perquè li toqués l'aire. La van estirar a terra i de sobte va fer un bon crit: 

– El colom blau, el colom blau! 

El Sr. Crehueras i la Tereseta van sortir corrents de la farmàcia en sentir els crits de la senyora Frou-Frou. El senyor Crehueras va mirar enlaire i va veure el colom blau volant tranquil·lament. Ell i la Tereseta van començar a córrer per intentar agafar-lo. Però com que corrien mirant cap al cel per veure cap a on anava el colom, de sobte el senyor Crehueras es va estampar contra un fanal i va quedar ben estabornit, i amb un gran bony al cap.

La Tereseta li va dir:

– Està bé, senyor Crehueras?

– Sí, sí, corre, corre, que se'ns escapa el colom i l'hem d'agafar sigui com sigui!

La Tereseta va continuar corrent, deixant el senyor Crehueras al mig del carrer. Ella pensava mentre corria:

– El senyor Crehueras ferit al mig del carrer, la senyora Frou-Frou marejada al davant de la farmàcia, i la resta sense saber on són... i jo perseguint el colom blau!!!

Mentrestant, al llac del Parc Catalunya, en Jaumet, la Nena del colom blau i la Josefina intentaven sortir de l'aigua. Els costava molt ja que no sabien nedar.

Sortosament, un noiet, pensant-se que el llac era un riu, estava allà pescant. L'ham va quedar enganxat als pantalons d'en Jaumet i va aconseguir sortir del llac i de la mala estona que estava passant. La Josefina i la Nena li demanaven auxili, i en Jaumet va agafar una altra barca per anar-les a buscar. Primer va pujar la Nena del colom blau, però cada vegada que la Josefina intentava pujar a la barca, es balancejava i no podia, era impossible!!!

Un ànec que nedava tranquil.lament pel llac, en veure-la, la va voler picotejar. La Josefina va començar a cridar desesperadament, i amb un gran impuls va aconseguir pujar a la barca. Van anar cap a l'embarcador per deixar-la, van baixar i en Jaumet va dir:

– Bé, i ara què fem??? No sabem on són els altres.

La Josefina va donar un cop d'ull al seu voltant per pensar cap a on tiraven, quan de sobte va veure una senyora corrents.

– La Tereseta, la Tereseta!!! –va dir la Josefina.

En Jaumet va dir:

– Seguim-la, seguim-la!!!

I la Nena del colom blau va cridar:

–    El meu colom, el meu colom!!!

En Jaumet, la Nena del colom i la Josefina van anar corrents darrere la Tereseta fins que van aconseguir aturar-la.

El colom blau va reposar sobre la branca d'un arbre de l'avinguda de Francesc Macià, mentre ells s'asseien en un banc per posar en ordre les seves idees i pensar què havien de fer.

De sobte van sentir música i molt xivarri. En Jaumet es va aixecar per veure què passava i va veure un munt de gent.

– Vaig a veure què passa amb tant de soroll!!! –va dir en Jaumet. – Espereu-vos aquí, que ara vinc.

Amb els peus que quasi no li tocaven a terra, va córrer fins endinsar-se entremig de la gent. 

– Què és tota aquesta gent? –va preguntar en Jaumet a una senyora que passejava amb la família.

– Noi! –va dir la senyora. – Doncs la fira de productes artesans de Sabadell.
En Jaumet, en veure tanta quantitat de menjar a les paradetes allà exposades, amb la gana que tenia... s’hi va acostar.

– Noi, que vols una mica de truita de patates amb ceba??? –li va dir la senyora de darrere del taulell.

– I tant!!! I si pot ser per als meus amics també!!!

La senyora li va donar tres trossos grans de truita i li va dir:

– Té, a més a més et regalo un conte escrit per mi!!!

En Jaumet tornà al lloc on eren la resta, asseguts al banc, esperant encara que el colom blau baixés de l’arbre.

– Ei!!! Us porto una mica de menjar i un llibre escrit per una escriptora sabadellenca, l’Anna Fité Salvans. Té cara de ser prou interessant –va dir en Jaumet.

De sobte, en Jaumet va sentir com un petit picoteig a la mà mentre fullejava el conte, i en girar el cap va veure el colom blau menjant-se la seva truita de patates!!!

– Crec que ja sé la manera de tornar cap al Museu sense que el colom se’ns torni a escapar. Som-hi!!! –va dir en Jaumet.

Van començar a caminar en direcció al Museu i la Tereseta va dir:

– Mentre vosaltres aneu cap al Museu, jo vaig a buscar el senyor Crehueras i la senyora Frou-Frou, i ens trobem a la plaça que hi ha al davant del Museu.
I així ho van fer. La Tereseta va tirar cap a la dreta, en direcció a la farmàcia, i els altres cap a l'esquerra, en direcció al museu.

El colom blau, que feia molt de temps que no havia menjat res, va quedar ben tip. Va començar a volar darrere la Tereseta.

– Noooooooo –va dir en Jaumet–. No pot ser que s'hagi tornat a escapar el maleït colom!!!

Com que el colom havia menjat tant, no podia volar gaire de pressa, i en Jaumet, la Nena i la Josefina el van seguir.

Quina va ser la seva sorpresa quan van veure que el colom es dirigia directament a buscar la senyora Frou-Frou i el senyor Crehueras, que estaven asseguts en un banc esperant notícies. Quan van arribar, el colom estava a la falda de la senyora Frou-.Frou, tip i cansat. Entre tots van decidir tornar al Museu, i xino-xano hi van anar. Quan hi van arribar havien de pensar com entrar-hi perquè ningú s'adonés de la seva presència.

En una distracció del vigilant, van obrir la porta sigil·losament i, aprofitant la visita al Museu d'una escola, van tornar a col·locar-se a dins de cada quadre, però l'aspecte que inicialment tenien aquests personatges no era el mateix. En Jaumet, la Nena del colom i la Josefina anaven encara ben xops, la Tereseta anava ben suada, el senyor Crehueras, amb un gran bony al cap, la senyora Frou-Frou, esblanqueïda per culpa del seu mareig, i el colom, una mica més grassonet. Quina gran aventura que havia passat aquesta colla!

Per fi tot va tornar a la normalitat i, després de molts i molts anys, els nostres amics dels quadres tenien una nova història de les que val la pena ser explicada. Tot i que aquesta només la sabien ells! En Jaumet, quan ningú el veia, mirava a banda i banda del Museu..., i quan no hi havia ningú de tant en tant treia el peu del quadre i el balancejava.

 Està clar que ben aviat els nostres amics tornarien a recórrer els carrers de Sabadell per veure de nou la seva estimada ciutat!


Autors del capítol 3:

Som els alumnes de la classe de 5è B de l’Escola Jesús Salvador. Ens hem divertit molt fent aquesta activitat. Ens hem adonat de la gran quantitat d’idees que han anat sorgint, i com és de difícil posar-nos d’acord i posar les idees en ordre. Al final ens n’hem sortit prou bé i esperem que us agradi aquest gran final.

Alumnes de 5è B del Col·legi Jesús Salvador

Luna Ballesta, Genís Blanco, Eros Brero, Abril Candel, Vega Carpio, Giulian Samuel Coaiza, Noel Cowley, Marta De Lamo, Adriana Díaz, Elsa Gala, Karen García, Carla García, José Mª García, Ariadna Garrido, Judit Gracia, Iván Granero, Víctor Hernández, Xavier Navío, Mauro Olid, Gerard Peñalver, Emma Ramírez, Hector Rodríguez, Alejandro Rodríguez, Ález Sánchez, Paula Sanz, Joel Vergara, Júlia Vilanova, Efrén Vílchez

Mestra: Pilar Salvans