CAPÍTOL 2

A la recerca del colom

Van decidir sortir al carrer i..., no sense adonar-se que hi havia un munt d’obstacles!

–Ostres! Per on anirem? Està ple d’obstacles pertot arreu! –va dir el senyor Crehueras.

–Podem anar pel conducte de ventilació –va dir en Jaumet.

–Jo baixaré per l’elevador. On deu ser? –va dir la senyora Frou-Frou, encaminant-se cap a l’ascensor.

–He vist que en comptes d’un elevador hi ha una cosa semblant que es diu ascensor –va dir la Tereseta.

–Doncs què estem esperant? –va dir la Josefina.

Quan hi van arribar, es van tancar les portes i es van endur un ensurt. En Jaumet va sentir una gran curiositat. En veure el botó de l’ascensor, el va pitjar, es van obrir les portes i van entrar-hi de seguida. La Nena del colom blau estava molt nerviosa perquè se li havia escapat el seu colom, i, a més, tenia claustrofòbia. Va començar a pitjar tots els botons sense saber com funcionaven. L’ascensor pujava i baixava sense parar, hi havia un gran enrenou!

De cop i volta escoltaren la veu del comunicador.

–Què ha passat? Estan tots bé? Ara venim.

–No passa res, estem tots bé. Deu haver sigut un error, no necessitem ajuda –va dir el senyor Crehueras.

–No és molèstia, és la meva feina –respongué el comunicador.

–Quin ensurt! –va dir la senyora Frou-Frou.

En Jaumet va dir que d’on devia sortir aquella veu. Finalment les portes es van obrir i tots sis en van sortir.

Un cop a la planta baixa van sortir per la porta principal. Quan van ser al carrer van veure tot el que havia canviat. Van veure carros de metall sense cavalls –sí, sí, eixos que anomenen cotxes. No hi havia fanalets com abans, al seu lloc podies veure a dalt dels edificis uns grans fanals que enlluernaven el carrer. El terra era asfaltat, els edificis ja no eren cases de dues o tres altures; ara eren molt alts. I a la part de baix hi podies trobar botigues com una agència de viatges, una joieria, una de vestits de noces, etc.

Una persona que passava pel carrer els va preguntar:
–Per què aneu vestits així?

El Jaumet portava un uniforme de la seva antiga escola, que ja no existia; el senyor Crehueras portava un frac negre i una corbata negra; la senyora Frou-Frou portava un llaç de color taronja, un vestit negre i un escalfamans; la Josefina portava una bata de dormir blanca; la Nena del colom blau portava un vestit de color verd de màniga curta i un rivet al coll; la Tereseta portava un barret i un vestit blanc. Tots portaven roba d’una altra època.

–Hem anat a una festa de disfresses –va dir la Tereseta.

Van començar a caminar i a caminar fins que van arribar a la plaça de l’Ajuntament i allà van reconèixer l’església de Sant Fèlix.

–Podem anar a buscar el meu colom? –va dir la Nena del colom blau.

–Tranquil·la, aquí sempre hi ha coloms –va dir la Josefina Grau.

La senyora Frou-Frou va dir:

–Podem anar a comprar alguna cosa per al meu dolor?

–Mira, ho farem així: la Josefina, la Nena del colom i en Jaumet busqueu el colom; la Tereseta, la senyora Frou-Frou i jo anirem a buscar alguna cosa per al dolor de la senyora Frou-Frou –va dir el senyor Crehueras en veure que es feia de dia.

Així doncs, es van posar en marxa i uns van començar a buscar el colom mentre els altres anaven a la farmàcia.

El grup que anava a buscar el colom va anar per totes les places per veure si el trobaven. Primer van anar a buscar per la plaça de l’ajuntament i no el van trobar, a continuació van anar a la plaça de la Creu Alta amb el mateix resultat, llavors van anar a la plaça del mercat on tampoc van tenir millor sort.

Van decidir anar al Parc de Catalunya. En Jaumet va dir:

–Podríem anar a aquesta zona on hi ha l’estany, allà sempre pots trobar aus de tota mena i gent donant-los de menjar. Estic ben segur que hi haurà coloms.

–Bona idea, Jaumet –va dir la Nena del colom blau.
En arribar només van veure ànecs, cignes, tortugues i peixos.
De cop va venir un colom volant, el Jaumet el va agafar i va caure a l’aigua, va tenir molt mala sort perquè aquell colom no era el de la Nena. En mirar enlaire s’adonaren que el colom blau estava volant, motiu pel qual van agafar un barca per perseguir-lo fins que es va aturar a un arbre. 
Ràpidament van deixar la barca i van sortir corrents a agafar el colom. Com que no arribaven a l’arbre, li oferiren menjar i així aconseguiren que baixés i agafar-lo.

– Molt bé!!! Ja el tenim!!! –va cridar el Jaumet.

–No cridis, Jaumet, no sigui que torni a espantar-se –li demanà la nena.
Ara només calia trobar la resta de companys per tornar al museu.

FI

Autors del capítol 2: 

Som els alumnes de la classe de cinquè de l’Escola Creu Alta. Aquesta activitat ens ha agradat molt ja que era molt novedosa per nosaltres. Hem pogut veure com és de difícil el procés de creació d’un text a partir d’un fil a seguir i amb les moltes idees que a tots els integrants se’ns acudien. Esperem que us agradi la nostra aportació. 

Alumnes de 5è de l'Escola Creu Alta

Blau Arjó, Kevin Casanova, Clàudia Cassarrubias, Keisi Cassà , Aida Català, Paula Diaz , Roger Fargas, Mireia Fernàndez, Isil Franch, Mar Gonzalez, Biel Gonzalez, Marc Guerrero, Lucía Lozano, Abril Luna, Laia Machado, Martina Mancilla, Berta Nasarre, Josep Olivares, Miguel Ortiz, Pablo Padilla, Carla Rodero, Sergio Rodriguez, Pol Roncales, Sofía Sanchez, Pol Ulloa, Gerard  Ulloa

Mestre: César Besabes